El museu del Disseny de Barcelona mostra obres d’Adolf Loos, arquitecte vienès de finals del segle XIX, considerat pare del moviment modern d’arquitectura. A final del segle XIX, l’estil arquitectònic i artístic predominant destacava el paper dels oficis i els artesans, dels detalls inspirats en la natura. Segons el país, es va anomenar Modernisme (Catalunya), Art Nouveau (França i Bèlgica), Modern Syle (Anglaterra), Jugendstil (Alemanya), Secessió o Sezessionstil (Àustria) i Stile ‘900 (Itàlia). L’arquitectura i el disseny interiors dels espais estaven molt ornamentats.
Com a contraposició a aquesta tendència imperant, Adolf Loos va defensar la funcionalitat de l’arquitectura i del disseny, i l’absència d’ornamentació a l’arquitectura. Seu és el llibre Ornamentació i delicte (1908). Va definir el que anomenava Raumplan: segons la funció dels espais, més públics o privats, els assignava una importància i alçada determinada (considerava la zona de dia, pública, més important, i per tant amb major alçada, i la zona de nit, privada, menys important i amb sostres més baixos).
A l’exposició es recreen els espais interiors que va dissenyar , amb fotografies com a escenari i amb els seus mobles originals. També es mostren plànols i maquetes dels seus edificis.
Alhora, l’exposició mostra mobiliari dissenyat per Otto Wagner (“Una cosa que no és pràctica no pot ser bella”) i Josef Hoffmann, de la primera dècada de 1900.
